Escapada a Hermenegildo

Ernesto aprendiendo el arte del churrasco!
com ens cuidem!

Hem trigat en escriure, i es que vam estar a la 3a Fira Binacional de Economia Popular i Solidária de Santa Vitória do Palmar, concretament a la platja d'Hermenegilo, una platja poc agraciada pel seu mar remogut i amarronat, però que presumeix de ser la platja més gran del món, 242km seguits de sorra fina, gairebé completament sense construccions. La disputa la tenen amb el poble que queda a l'altra punta de la platja, que diu tenir la verdadera platja més gran del món.

Hermenegildo es va fer tristament famosa quan durant la dictadura (una de les tantes que es van anar succeint al Brasil) va patir un desastre ecològic que es va fer evident amb una misteriosa marea vermella, i que es va saldar amb tonelades de peixos morts, un mínim de tres persones mortes i molts intoxicats. Malauradament, m'algrat l'esforç d'alguns ecologistes jugant-se la pell, no se'n va treure l'aigua clara, mai més ben dit, i, amb els metges impedits de parlar sobre el tema i amb evidents sospites de la implicació de militars de la dictadura implicats, la versió oficial va ser la d'un “desastre natural”!

Però en fi, Hermenegildo és una petita i rural població de costa, que en algun moment havia viscut de la pesca i ara hi tenen les seves casetes families de la zona. Tan la fira com el Forum de la Economia Popular i Solidaria de Rio Grande de Sul, que també va tenir lloc allí els mateixos dies, van ser un caos organitzatiu molt simpàtic i ho va acabar d'adobar una tormenta que va fer retardar les primeres activitats un dia i mig. L´ambient va ser molt agradable i la gent que vam conèixer molt maca, amb molta disponibilitat i lluitant per tirar endavant els seus projectes. Es feia difícil veient la fira, imaginar-se l´Economia Solidaria més enllà de grups de persones que amb la voluntat de la inclusió social, fan manualitats, que serveixen més per a millorar l'autoestima que no pas per a la seva sustentació econòmica. Què difícil és poder convinar la conciència social, ecològica i cultural, amb una visió de negoci i una bona estratègia per a la sustentabilitat econòmica. Hi vam trobar algunes iniciativives, ben poques, que si representaven exemples molt sòlids de que una altra economia és possible, que es poden fer negocis que funcionin amb altres valors. Trama Justa és una marca de la cadena ecològica del cotó solidari, que cobreix la producció de roba des del cultiu del cotó fins a la botiga passant pels tints naturals i les llabors. Estan implicats grups des del Cearà, de set estats de l'Amazonia, de São Pablo, Santa Caterina i Rio Grande do Sul. Un dens teixit de associacions i cooperatives que s'autogestionen i sustenten gairebé 1000 families, tramant preservació de l'Amazonia, diversitat, resistencia i sostenibilitat.

Frank, Ze, Seu Elon i Mateus, companys de viatge.